Metodologia per assolir l’excel·lència a l’U.E.S.

 METODOLOGIA PER ASSOLIR L’EXCEL·LÈNCIA A L’UES.

Per portar l’UES cap a l’excel·lència hem d’aplicar una metodologia que ens porti cap a la consecució dels objectius i reptes que ens plantegem. Seguidament farem un resum de la metodologia que proposem, per assolir la nostra fita en un Club de rugbi com el nostre.

Per aconseguir que el nostre Club sigui una organització excel·lent dins el món del rugbi, hem de gestionar, desenvolupar i alliberar tot el potencial de les persones que la formen el nostre Club, tant a nivell individual, com a nivell d’equip, com en el conjunt de l’organització. S’ha de fomentar la igualtat i l’equitat, la participació i l’autonomia de les decisions. Tenir cura, comunicar, recompensar i reconeixen de tal manera que aconsegueixi motivar i construir un compromís de tots els participants, utilitzant les habilitats i el coneixement de tots per el benefici comú del Club. Els objectius no només s’han d’assolir si no que s’han de mantenir en el temps. Aquesta es la definició del model de treball que volen tenir.

CAPITAL I RELACIONS HUMANES

Hem de tenir cura i fer servir correctament les eines de les que disposem, i aquestes no són altres que gran capital humà que tenim. Aconseguir l’excel·lència depèn de l’equilibri i la satisfacció de les necessitats de tots els integrants (jugadors, tècnics, socis, simpatitzants, directius, patrocinadors, aficionats, societat en general). El potencial de cada una de les persones aflora millor quan existeixen valors compartits i una confiança mútua, així com una assumpció de responsabilitats que fomenti la implicació de tots, això implica una màxima participació i actitud positiva.

Per aconseguir resultats positius s’ha de planificar, gestionar i millorar els recursos que aporten les persones. Per tant hem de:

–          Identificar, desenvolupar i mantenir el coneixement i les competències adquirides per les persones al nostre Club, a qualsevol dels nivells, tant esportiu, tècnic o qualsevol altre que sigui d’utilitat per la gestió del Club. Assegurant la propietat i la transferència de coneixement, sobre tot de l’activitat del rugbi. S’han de identificar les mancances en conjunt i individuals, i valorar les necessitats dels diferents coneixements: tècnics, econòmics, humans, etc..

–          Involucrar a totes les persones, i donar-les-hi autonomia. Generar valor afegit a totes les activitats.

–          Mantenir diàleg entre tots.

–          Establir i consolidar relacions mútues beneficioses per a tots (simbiosi).

–          Mantenir el màxim nivell de compromís i efectivitat dels grups.

–          Recompensar i tenir cura de les persones.

Per que el nostre Club avanci de forma sòlida cap el futur és important que el projecte es desenvolupi amb la participació i el consens del màxim de persones, per això no podem excloure ningú i hem d’escoltar totes les veus.

Per tal d’aconseguir fites, primer hem d’elaborar els procediments que seguirem per arribar-hi, s’han de fer extensibles a tots i s’han de consensuar amb els implicats (jugadors, tècnics, directius), de tal manera que tothom tingui clar quin és el seu objectiu i la part de procés que ha de desenvolupar per aconseguir-lo. S’han de establir clarament els valors del Club, per que les persones sàpiguen quins són els valors que els identifiquen.

Abans de començar hem de veure de que disposem: “hem de saber que sabem i que tenim”. Una vegada identificat el que sabem i que tenim, hem de detectar quines són les mancances i necessitats. I a partir d’aquí podrem fitxar els objectius de forma real.

Una vegada que tinguem els objectius establirem el processos que farem servir per assolir les fites. Però aquests processos han de ser revisats periòdicament i veure si ens porten a la consecució dels objectius. Hem de fer avaluació i autoavaluació, i no s’ha d’entendre com un control, si no com una recerca per a la millora de les nostres accions. Aquestes avaluacions no han de ser només horitzontals descendents, si no que han de ser ascendents i transversals. A la vegada són una oportunitat per valorar les competències de cadascú en el seu paper dins el Club. Les decisions també han de ser bidireccionals, descendents però també ascendents, en elles han de participar tots els implicats, jugadors, tècnics, directius, etc. Per això es necessari elaborar criteris i pautes de comunicació, que les persones estiguin ben informades i formades. La comunicació sempre pot fallar, però hem d’estudiar com pot fallar menys. La informació no pot trigar en distribuir-se, una informació antiga genera més desinformació. Avui en dia tenim molts mitjans per comunicar-nos de forma ràpida:

–          internet

–          correu electrònic

–          taulells

–          telèfon

–          missatges de mòbil.

Quan la gent treballa per un Club com el nostre i a més ho fa d’una forma no remunerada, la majoria, com normalment és el nostre cas, és un factor molt important la motivació i el reconeixement, que és una forma de motivar. Les formes de reconeixement poden ser moltes, com les felicitacions per escrit, el reconeixement públic, etc. Hem de proposar formes de reconeixement a les persones que treballen i aporten elements positius que ens fan avançar cap els objectius. També hi hauran d’altres que treballaran de forma remunerada, per aquest també s’han de buscar formes de reconeixement.

PLANIFICACIÓ D’OBJECTIUS.

El propòsit és establir objectius a mig i llarg termini, amb la finalitat d’assolir-los i mantenir-los. Els objectius que ens de marcar han de ser reals i assolibles, hem de tenir molt clar quin és realment l’impacta real del rugbi i els seu comportament dins la nostra societat. Els objectius a mig termini han de ser esglaons que hem d’anar pujant per arribar-hi al objectiu final. Per això és important la manera con ascendim per aquests esglaons, ho hem de fer de forma ferma i segura, de tal manera que no fem mals passos per evitar retrocedir i inclús caure. S’actua d’una manera més efectiva quan totes les activitats estan interrelacionades, es comprenen, assumeixen i gestionen de manera sistemàtica i estructurada, i les decisions són planificades i adoptades a partir de la informació fiable que inclou totes les percepcions de Club i els seus integrants.

Per això hem de desenvolupar procediments i estratègies que ens permetin assolir aquestes fites. S’ha de identificar i redireccionar les problemàtiques que requereixen canvis significatius i recolzar i potenciar aquelles que no siguin suficientment actives per aconseguir els objectius.

S’ha d’enfocar tot el Club cap els  objectius comuns, a través d’establir i desenvolupar les estratègies necessàries amb els plans d’implementació, que han de ser detallats i consensuats.

Per tant el cicle que haurem de seguir ha de ser:

1.- Planificar

2.- Desenvolupar

3.- Implementar

4.- Comprobar

5.- Corregir

Planificar, desenvolupar i implementar requereixen molt esforç i temps, per tant s’ha de començar quan abans millor. El treball real en equip és essencial, hem d’aprendre a treballar en equip. Però d’altra banda no podem voler fer-ho tot d’una vegada, no es poden abordar més de 2 ó 3 objectius d’una vegada. El treball requereix continuïtat. Els conceptes bàsics del nostre esport, el rugbi, són perfectament aplicables als processos de treball que hem d’engegar, i els que hagin jugat al nostre esport els han de entendre fàcilment:

 Avançar, recolzar, pressionar i continuïtat.

 ECONOMIA

Malauradament la part econòmica, és tant important com les altres. Sense capital econòmic no podríem avançar cap a uns objectius ambiciosos. Per tant, hem de:

 –          identificar noves oportunitats de generar ingressos i reduir costos

–          optimitzar el rendiments dels recursos disponibles, millorar la gestió

–          desenvolupar aliances amb col·laboradors

–          generar valor i confiança

–          cercar sinergies en quan a recursos i costos

–          augmentar de la credibilitat social i el valor de Club. Millora de la percepció respecte al Club.

Aquest són els punts principals on podem incidir d’una manera directa per millorar el potencial econòmic del Club. Aquests punts semblant obvis, però en la obvietat està la certesa. Hem de treballar amb aquest punts senzills, es a dir hem de fer un joc fàcil, obrim la pilota a la ma fins al ala i si arriba a marca tornem la jugada. Si no es fa un esforç important en aquest sentit, no es podran aconseguir els objectius d’excel·lència en el rugbi, amb el que comporta respecte a la continuïtat desitjada del nostre Club l’UESantboiana.

L’ EXCEL-LÈNCIA, UN OBJECTIU A L’UE. SANTBOIANA

La excel·lència  a l’UES ha de ser un objectiu de totes les activitats que desenvolupi el club, però seria una ingenuïtat no prioritzar els àmbits i a la vegada graduar temporalment els diferents estadis per arribar ,el que farà possible tenir objectius visibles a curt i  mig termini.

La primera definició que haurien de tenir clar és que segons quin sigui l’àmbit  on es vulgui aplicar es relacionarà  amb uns recursos diferents, es podria parlar d’excel·lència de àmbit esportiu, social i d’abast municipal , català ,estatal o europeu.

Un exercici teòric i uns dels més difícils es saber on realment està el esglaó d’ara i el objectiu a aplicar a cada activitat, per exemple quin nivell de referència  estén en formació, competitiu, etc,.

No obstant el més  important es posar la excel·lència com objectiu de la organització i fer saber que tothom té a l’abast un nivell a assolir ,desterrant l’ idea “d’anar tirant” que moltes vegades impera en les dinàmiques de grups amb molts anys de recorregut i, com no dir-ho ,amb el desencís acumulat de episodis erràtics  i sense objectius clars, al menys de llarg recorreguts estratègics.

Aquest objectiu, no pot ser solament dels dirigents ( Junta ), s’ha de projectar entre els socis, jugadors, entrenadors etc i que es visualitzi externament pels ciutadans i en les diferents institucions que estan relacionades amb l’UES ( Ajuntament, Diputació, Govern Català, etc.).Amb el prestigi i el rigor de les nostres propostes serà més fàcil aconseguir sinergies i complicitats.

Tot això no s’aconsegueix de forma espontània, sinó que necessita de línies d’actuació que promoguin la capacitació i el coneixement continu dels implicats ,entrenadors, jugadors etc, basada en el meritatge i el compromís, la presencia i/o influencia en els diferents àmbits esportius,  i ciutadans que són necessaris per anar de la mà. Es convenient no oblidar que tots aquests processos poden crear resistències, pels motius més dispars ,i necessita d’un lideratge  ferm i dialogant per anar sumant voluntats i a la vegada treure entrebancs .

Altre de les conseqüències de voler l’excel·lència són que els diferents esponsors, ja siguin institucionals o empresarials es negocien per la imatge  externa i per tant no val solsament l’opinió que tenint nosaltres internament sinó que estaran relacionades amb l’àmbit on ens volem obrir, això fa imprescindible una actuació de marketing de club que coordini totes les facetes públiques.

El resultat d’ aquest camí es basa en els nostres objectius que no són solsament esportius sinó també socials i per tan aportar al soci contraprestacions que han de conviure amb objectius que ens doni competitivitat externa, sinergies amb altres clubs i institucions, un posicionament  fort en  àmbits esportius tan del rugbi com de l’esport en general,  i poder visualitzar  per on van les tendències guanyadores .

Per trobar el consens necessari per arribar a bon termini ,es imprescindible trobar un discurs creïble, engrescador, fàcil d’entendre pels diferents nivells i definir clarament que volem dels diversos “actors” que poden intervenir, i que els pot oferir una situació de l’UES en posició  capdavantera i amb una millora dels seus objectius.

Rafa G. H. soci 109